plugim
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /pɫuˈʒim/ Occidental: nord-occidental /pɫuˈʒim/, valencià /pɫuˈd͡ʒim/
Nom
modificaplugim m. (plural plugims)
- (meteorologia) Forma diminutiva de pluja.
- «El no-res, nostra ventura; / el no-res, el nostre Tot: / la claror de l’ampla sina, / bes, sospir, plugim d’amor.» (Carles Salvador, El bes als llavis, pàg. 11, 1934)
- «Ha parat el plugim i la Carol tanca el paraigua. Menja castanyes torrades que va traient d'una paperina. Duu una boina grisa i la cara sense pintar, sabates de taló alt, mitges negres i mitjons de llana vermells.» (Juan Marsé, trad. Martí Sales, Aquesta puta tan distingida, Club Editor 1959 S.L., març 2021, ISBN 9788473293020)
Sinònims
modifica- aiguamoix, borrim, brusca, brusquina, gotellada, gotellim, gotim, plovineig, plovisc, ploviscó, ploviscol, plovisqueig, ploviteig, polsim, plugeta, ramitxó, repix, roina, ruixim, xim-xim
Relacionats
modificaTraduccions
modificaTraduccions
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: plu·gim (2)
- Heterograma de 6 lletres (gilmpu)
