poliglot

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /pu.ɫiˈɣɫɔt/, balear /po.ɫiɡˈɡɫɔt/, /pu.ɫiɡˈɡɫɔt/

Occidental: /po.ɫiˈɣɫɔt/

• Rimes: -ɔt
• Etimologia: Del prefix poli- i el sufix -glot.

Adjectiu

po·li·glot m. ‎(femení poliglota, plural masculí poliglots, plural femení poliglotes)

1. Redactat en diverses llengües.

Traduccions

Traduccions: poliglot

• Anglès: polyglot ^(en)
• Castellà: polígloto ^(es), poligloto ^(es)

• Francès: polyglotte ^(fr)
• Italià: poliglotto ^(it)

Nom

po·li·glot m. ‎(plural poliglots, femení poliglota)

1. Persona que domina varies llengües amb fluïdesa.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot