porca

Potser volíeu: pórca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (1/2, de porc)

Oriental:	/ˈpɔr.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈpɔr.ka/
	valencià /ˈpɔɾ.ka/ⓘ, /ˈpɔɾ.kɔ/

• Rimes: -ɔɾka
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (3, de pórca) oriental /ˈpor.kə/, occidental /ˈpoɾ.ka/
• Rimes: -oɾka
• Etimologia: [1,2] Del llatí porca, femení de porcus ‎(«porc»), segle XIII.
• Etimologia: [3] Del llatí porca ‎(«part prominent d’un solc»). El canvi de timbre vocàlic resta enigmàtic, potser d’un substrat indoeuropeu cognat del llatí de base *purka, segle XVI.

Nom

porca f. ‎(plural porques)

1. Sinònim de truja.

Nom

porca f. ‎(plural porques)

1. Forma femenina de porc ‎(«persona bruta»).

Nom

porca f. ‎(plural porques)

1. Subdivisió d’un camp entre solc i solc per a semblar.
2. Antiga mesura agrària catalana equivalent a la dotzena part d’un jornal, entre 2 i 3,5 àrees.

Variants

• pórca (grafia obsoleta)

Derivats

• porcar

Traduccions

Subdivisió d’un camp

• Anglès: balk ^(en), bed ^(en)
• Castellà: amelga ^(es) f.
• Francès: planche ^(fr) f.
• Italià: porca ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: por·ca (2)
• Anagrames: carpó, copar, copra

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat