possessiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pu.səˈsiw/
	balear /po.səˈsiw/, /pu.səˈsiw/
Occidental:	/po.seˈsiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí possessivus.

Adjectiu

possessiu m. ‎(femení possessiva, plural masculí possessius, plural femení possessives)

1. Que indica relació de possessió o pertinença.

   «Són adjectius possessius les paraules: mon, ta, ma.» ()

2. Que tendeix a reclamar la possessió, el control d'un altre.

   «No m'agradaven les persones possessives, jo no hauria tolerat mai un home que volgués controlar-me.» ()

Sinònims

• [2] controlador, acaparador

Traduccions

Traduccions

• Anglès: possessive ^(en)
• Castellà: posesivo ^(es)
• Francès: possessif ^(fr)
• Italià: possessivo ^(it)
• Portuguès: possessivo ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: pos·ses·siu (3)
• Anagrama: suposessi

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB