pròsper

Potser volíeu: prosper, Pròsper

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɾɔs.pər/^ⓘ, occidental /ˈpɾɔs.peɾ/
• Etimologia: Del llatí prosper, segle XIV.

Adjectiu

pròsper m. ‎(femení pròspera, plural masculí pròspers, plural femení pròsperes)

1. Que li van bé les coses, que prospera, creix feliç o es desenvolupa.

Sinònims

• feliç, favorable, ditxós, afortunat

Traduccions

prosper [1] (que prospera)

• Alemany: erfolgreich ^(de)
• Anglès: prosperous ^(en)
• Castellà: próspero ^(es)
• Llatí: prosper ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: pròs·per (2)
• Anagrames: porpres, propers

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.