Potser volíeu: pregón


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /pɾəˈɣon/, occidental /pɾeˈɣon/
  • Rimes: -on
  • Etimologia: Del català antic preon amb consonant antihiàtica, segle XIV, de l’antic *prevon, del llatí profundus. Doblet del semicultisme profund.

AdjectiuModifica

pregon m. ‎(femení pregona, plural masculí pregons, plural femení pregones)

  1. Que té el fons, o que està a un nivell, allunyat de la superfície.
    «Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, / trobaràs un indret verd i pregon / com mai més n'hagis trobat al món.» (Joan Maragall, La fageda d'en Jordà)

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pre·gon (2)
  • Heterograma de 6 lletres (egnopr)
  • Anagrama: prengo

Vegeu tambéModifica