prelació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾə.ɫə.siˈo/, occidental /pɾe.ɫa.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí praelation.

Nom

prelació f. ‎(plural prelacions)

1. Ordre de preferència que té un assumpte o una persona per ser atesos.

   Aquests no poden devenir temporals , per quant lo temps admet les nocions relatives de prelació o seguiment , apropinquació o allunyament

Traduccions

Traduccions

• Anglès: preemption ^(en)
• Castellà: prelación ^(es)
• Francès: prélation ^(fr)
• Italià: prelazione ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·la·ci·ó (4)
• Heterograma de 8 lletres (aceilopr)
• Anagrama: picolaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB