pretendent

Català

Oriental:	central /pɾə.tənˈden/
	balear /pɾə.tənˈdent/, /pɾə.tənˈden/
Occidental:	nord-occidental /pɾe.tenˈden/
	valencià /pɾe.tenˈdent/, /pɾe.tenˈden/

Rimes: -ent
Etimologia: Del llatí praetendens, participi de praetendere ‎(«pretendre»), de prae- ‎(«per anticipat») i tendere ‎(«dirigir-se a»), segle XV.

pretendent m. ‎(plural pretendents, femení pretendent o pretendenta)

Persona que pretén alguna cosa, especialment tenir drets a regnar.
Pretendent a la Corona de França.
Persona que aspira a casar-se amb altri.
És una noia que té molts pretendents.