promès

Potser volíeu: promés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /pɾuˈmɛs/, balear /pɾoˈməs/, /pɾuˈmɛs/

Occidental: nord-occidental /pɾoˈmes/, valencià /pɾoˈmes/, /pɾuˈmes/

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: Del llatí promissus, segle XVII.

Nom

promès m. ‎(plural promesos, femení promesa)

1. Cadascun dels individus que es donen la paraula en un casament.

Traduccions

1. Cadascun dels individus que es donen la paraula en un casament

• Alemany: Bräutigam ^(de) m.

Verb

promès

1. participi masculí singular del verb prometre

Sinònims

• promés, en valencià

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·mès (2)
• Heterograma de 6 lletres (emoprs)
• Anagrames: pomers, premso, rompes, rompés

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC