promès

Potser volíeu: promés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /pɾuˈmɛs/, balear /pɾoˈməs/, /pɾuˈmɛs/

Occidental: nord-occidental /pɾoˈmes/, valencià /pɾoˈmes/, /pɾuˈmes/

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: Del llatí promissus, segle XVII.
• Anagrama: premso

Nom

pro·mès m. ‎(plural promesos, femení promesa)

1. Cadascun dels individus que es donen la paraula en un casament.

Verb

pro·mès

1. participi masculí singular del verb prometre

Sinònims

• promés, en valencià

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC