Potser volíeu: prometerem

Català

modifica
Oriental: central /pɾu.məˈte.ɾəm/
balear /pɾo.məˈte.ɾəm/, /pɾu.məˈte.ɾəm/
Occidental: /pɾo.meˈte.ɾem/

prometérem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de prometre.
    [Nosaltres] prometérem o vam/vàrem prometre.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb prometre.
    Forma valenciana: [nosaltres] prometéssim, prometéssem o prometérem.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pro·me·té·rem (4)