prompte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɾɔm.tə/, occidental /ˈpɾom.te/
• Rimes: -omte
• Homòfon: prompta
• Etimologia: Del llatí prōmptus ‎(«disposat, manifest»), participi de prōmō ‎(«donar a conèixer, revelar»), segle XIV.

Adjectiu

prompte m. ‎(femení prompta, plural invariable promptes)

1. Que està disposat, preparat per a una acció, per a fer alguna cosa.
2. Que fa una cosa sense retard, en poc temps, ràpidament.

Sinònims

• dispost, prest
• amatent, diligent, prest

Derivats

• apromptar, promptament, promptesa, promptitud

Traduccions

Que està disposat

• Anglès: ready ^(en)
• Castellà: pronto ^(es)

• Francès: prêt ^(fr)
• Italià: pronto ^(it)

Sense retard

• Anglès: prompt ^(en)
• Castellà: pronto ^(es)

• Francès: prompt ^(fr)
• Italià: pronto ^(it)

Adverbi

prompte

1. aviat

Miscel·lània

• Síl·labes: promp·te (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB