prosèlit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈzɛ.ɫit/
	balear /pɾoˈzɛ.ɫit/, /pɾuˈzɛ.ɫit/
Occidental:	/pɾoˈzɛ.ɫit/

• Etimologia: Del grec antic προσήλυτος ‎(prosḗlytos, «nouvingut»).

Nom

prosèlit m. ‎(plural prosèlits, femení prosèlita)

1. Persona recentment convertida a una religió.

Sinònims

• convers, novell, neòfit

Traduccions

Traduccions

• Anglès: proselyte ^(en)
• Castellà: prosélito ^(es)
• Francès: prosélyte ^(fr)
• Italià: proselito ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·sè·lit (3)
• Heterograma de 8 lletres (eiloprst)
• Anagrames: petrolis, piloters, trespoli, trespolí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC