punisquen

Català

Verb

punisquen

1. (occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb punir
2. (occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb punir

Variants

• [1] puneixin, punesquin, punixen, punesquen
• [2] puneixin, punesquin

Miscel·lània

• Anagrama: punesquin