quíber

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: balear /ˈki.bəɾ/

Adjectiu

quíber inv. ‎(plural quíbers)

1. Natural o propi de Quíbia; felanitxer.

   «Joan Viudès, santanyiner quíber, s'indigna amb els palmesanos que van a veure la neu com si no hi hagués demà.» (Antoni Riera, «Com torra els botifarrons Donald Trump?», Ara Balears, 08 gener 2021)

   «I el quíber de l’amu en Sebastià va organitzar al CEPA Son Canals de la Ciutat de Mallorca un homenatge a Dorothy Bate.» (Miquel Llull, «Documentació Gabellina Destarotada (7) El Myotragus gabellí i Miss Dorothy Bate», Cap Vermell, 27 abril 2010)

Miscel·lània

• Síl·labes: quí·ber (2)
• Heterograma de 6 lletres (beiqru)

Vegeu també

• A propòsit de l'ús i l'origen del terme: Antoni Riera, de la religió de sentir-se diferents en un món d’iguals», L'estenedor.