quinque
Potser volíeu: quinqué
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈkwiːŋ.kwɛ/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *pénkʷe.
Numeral
modificaquīnque
← IV | V | VI → | |
---|---|---|---|
Cardinal: Ordinal: |
quinque quintus |
Variants
modifica- (llatí vulgar): *cinque
Descendents
modifica- Aragonès: zinco, cinco
- Aromanès: tsintsi
- Castellà antic:
- Català antic: cinc, çinc, cinch
- Català: cinc
- Cors: cinque, cinqui
- Dàlmata: cenc, čenc
- Francès antic: cinc
- Francoprovençal: cinq
- Friülà: cinc
- Italià: cinque
- Ladí: cinch
- Lígur: çinque
- Lleonès antic:
- Llombard: cinch
- Meglenoromanès: ţinţi
- Napolità: cinquè
- Occità antic: cinc
- Occità: cinc
- Piemontès: sinc
- Portuguès antic: cinco, cinque
- Retoromànic: tschintg, tschentg
- Romanès: cinci
- Sard: chimbe
- Sicilià: cincu
- Vènet: sinque, zsinque