ràfega

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈra.fə.ɣə/^ⓘ, occidental /ˈra.fe.ɣa/
• Etimologia: Incerta, probablement deverbal de *rafegar, de refregar per dissimilació, segle XVII.

Nom

ràfega f. ‎(plural ràfegues)

1. Bufada forta de vent de durada breu.
2. Per extensió, referit a la llum, arribada breu d'aquesta energia en un entorn de foscor.
3. Allò que arriba o es produeix d'una forma discontínua.
4. Conjunt de trets fets des d'una mateixa arma de foc automàtica (metralladora, metralleta, canó automàtic, etc.) en una sola descàrrega.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Böe ^(de) f., Windstoß (de vent) ^(de) m.
• Anglès: gust ^(en)
• Castellà: ráfaga ^(es)
• Eslovac: poryv ^(sk) m., závan ^(sk) m.
• Francès: rafale ^(fr) f.
• Italià: raffica ^(it) f., folata ^(it) f.
• Polonès: poryw ^(pl) m.
• Portuguès: rajada ^(pt) f., lufada ^(pt) f.
• Rus: поры́в ^(ru) m. ‎(poriv)

Miscel·lània

• Síl·labes: rà·fe·ga (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB