referent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.fəˈɾen/
	balear /rə.fəˈɾent/, /rə.fəˈɾen/
Occidental:	nord-occidental /re.feˈɾen/
	valencià /re.feˈɾent/, /re.feˈɾen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí referente(m), acusatiu de referēns, participi de referō ‎(«reportar»), segle XIX.

Adjectiu

referent inv. ‎(plural referents)

1. Que fa referència o que expressa una relació.

Compostos i expressions

• referent a

Traduccions

Que fa referència

• Anglès: concerning ^(en)
• Anglès: referente ^(es)
• Francès: concernant ^(fr)
• Italià: referente ^(it)

Nom

referent m. ‎(plural referents)

1. (lingüística) Entitat específica designada per un signe, una paraula o una construcció.
2. Allò que es pren com a model a seguir.

   «És freqüent qualificar o donar un referent per als valors extrems,» (Wilma Penzo, Psicologia per a les ciències de la salut, Edicions Universitat Barcelona, 1999, p. 120)

Sinònims

• inspiració, model, referència

Traduccions

Model

• Anglès: referent ^(en)
• Anglès: referente ^(es)
• Francès: référent ^(fr)
• Italià: referente ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·fe·rent (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB