replantejau

Català

Verb

replantejau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de replantejar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb replantejar.

Variants

• [1] replantegeu
• [2] replantegeu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·plan·te·jau (4)
• Anagrames: plantejareu, plantejàreu