rogall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ruˈɣaʎ/, balear /roˈʝaʎ/, /ruˈɣaʎ/

Occidental: /roˈɣaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: Regressió de rogallós, d’un antic *roc ‎(adjectiu), del llatí raucu(m) ‎(«ronc»), segle XIII.
• Anagrames: argoll, grallo, llogar

Nom

ro·gall m. ‎(plural rogalls)

1. Inflamació de la laringe que provoca una veu aspra.

Derivats

• enrogallar, enrogallament

Traduccions

Traduccions: rogall

• Anglès: hoarseness ^(en)
• Castellà: ronquera ^(es) f.

• Francès: enrouement ^(fr) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot