roncàrem

Potser volíeu: roncarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ruŋˈka.ɾəm/, occidental /roŋˈka.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

roncàrem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de roncar.

   [Nosaltres] roncàrem o vam/vàrem roncar.

2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.

   Forma valenciana: [nosaltres] ronquéssim, ronquéssem, roncàssem, roncàssim o roncàrem.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·cà·rem (3)
• Anagrames: conrarem, conràrem, morcaren