ruboritzau

Català

Verb

ruboritzau

1. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de ruboritzar
2. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb ruboritzar

Variants

• [1] ruboritzeu
• [2] ruboritzeu

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·bo·rit·zau (4)