Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈru.kə/, occidental /ˈru.ka/
  • Rimes: -uka
  • Etimologia: [1] Femení de ruc.
  • Etimologia: [2] Del llatí erūca, doblet del patrimonial eruga.

NomModifica

ruca f. ‎(plural ruques)

  1. somera
  2. forma femenina de ruc ‎(«ximple»)

NomModifica

ruca f. ‎(plural ruques)

  1. Herba de la família de les brassicàcies, de flors amb quatre pètals en creu blanquinoses o groguenques, de fulles amb sabor picant usades en amanides o com a condiment i de llavors que se n’obté un oli emprat en medicina popular per a la ronquera (Eruca vesicaria).
  2. Herba de la família de les brassicàcies, de fulles lobulades, flors grogues amb petits pètals ovals i grans estams (Diplotaxis muralis).

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Occità
Modifica

NomModifica

ruca f. ‎(plural rucas)

  1. (zoologia) eruga

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica