• Pronúncia(i): /sɛˈpɛ.lɪ.oː/
  • Etimologia: Segons James Darmesteter [1] va tenir originàriament el significat d'adormir i alguns autors antics encara el van fer servir en aquest sentit, com ara Plaute i Virgili;[2]segons aquesta proposta estaria emparentat etimològicament amb el terme sōpiō. Segons Pokorny, procedeix de l'arrel protoindoeuropea *sep- que li dóna el sentit genèric de («fer rituals per honorar i acomiadar un mort»); seria la mateixa arrel que forma part del terme sànscrit सपर्यति ‎(saparyáti, «venerar»).

sepeliō ‎(1a present?), sepelīs ‎(2a present), sepelīre ‎(infinitiu), sepelīvī ‎(perfet), sepultum ‎(supí)

  1. enterrar, jo enterro, sebollir
    Hominem mortuum in urbe ne sepelito neve urito
    Que cap home mort sigui enterrat o incinerat a la ciutat.
  2. destruir, esborrar, fer desaparèixer
    Sepelire dolorem.
    Fer desaparèixer les penes.

Vegeu també

modifica
  1. Mém. Soc. Ling, IV, p. 226
  2. Plaute: ubi somnum omnem sepelivi, «tan aviat com vaig tenir l'ànima adormida» (Mostellaria, 5.2.1); Virgili: ubi somnum sepelivi omnem atque obdormio crapulam (Eneida, VI, 424)