sibil·la

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /siˈβiɫ.ɫə/, /siˈβi.ɫə/
	balear /siˈbiɫ.ɫə/
Occidental:	/siˈbiɫ.ɫa/, /siˈβi.ɫa/

• Rimes: -illa
• Etimologia: Del llatí sibylla, del grec antic σίβυλλα ‎(síbylla), segle XV.

Nom

sibil·la f. ‎(plural sibil·les)

1. A l'edat antiga, dona que hom creia que tenia el do de predir successos futurs.

Compostos i expressions

• (litúrgia) cant de la sibil·la

Derivats

• sibil·lí

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sibyl ^(en)
• Asturià: sibila ^(ast) f.
• Castellà: sibila ^(es) f.
• Francès: sibylle ^(fr) f.
• Italià: sibilla ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: si·bil·la (3)
• Anagrama: abillis

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC