singlotau

Català

Verb

singlotau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de singlotar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb singlotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: sin·glo·tau (3)
• Heterograma de 9 lletres (agilnostu)
• Anagrama: aglutinos