sobrepuges

Potser volíeu: sobrepugés

Català

Verb

sobrepuges

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de sobrepujar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb sobrepujar.

Variants

• [2] sobrepugis

Miscel·lània

• Síl·labes: so·bre·pu·ges (4)