Potser volíeu: sperò


Italià
Modifica

VerbModifica

spero

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de sperare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈspeː.roː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea speh₁- ‎(«anar bé»).

VerbModifica

spērō ‎(1a present?), spērās ‎(2a present), spērāre ‎(infinitiu), spērāvī ‎(perfet), spērātum ‎(supí)

  1. esperar, jo espero, desitjar, refiar
    Ex.: Spero ut pacem habeant semper. — (traducció:«Desitjo que sempre tinguem pau.»)

DerivatsModifica