• Pronúncia: /ˈsproːk/
  • Etimologia: Del suec antic sprak, cognat del noruec (bokmål i nynorsk) språk, el danès sprog i l’islandès sprok. Es tracta en escandinau d′un manlleu del baix alemany mitjà sprāke, del protogermànic occidental *sprāku (d’on també l’anglès speech i el neerlandès spraak), del protogermànic *sprēkiz, derivat nominal de *sprekaną («parlar»), d'origen protoindoeuropeu debatut.

språk n.

  1. llengua, idioma
  2. llenguatge

Declinació

modifica
Cas Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu språk språket språk språken
Genitiu språks språkets språks språkens

Derivats

modifica