Potser volíeu: suplicarem

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /su.pɫiˈka.ɾəm/, occidental /su.pɫiˈka.ɾem/
  • Rimes: -aɾem

suplicàrem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de suplicar.
    [Nosaltres] suplicàrem o vam/vàrem suplicar.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.
    Forma valenciana: [nosaltres] supliquéssim, supliquéssem, suplicàssem, suplicàssim o suplicàrem.