suplicàrem

Potser volíeu: suplicarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /su.pɫiˈka.ɾəm/, occidental /su.pɫiˈka.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

suplicàrem

1. primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de suplicar

   [Nosaltres] suplicàrem o vam/vàrem suplicar.

2. primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar

   Forma valenciana: [nosaltres] supliquéssim, supliquéssem, suplicàssem, suplicàssim o suplicàrem.