suplicant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /su.pɫiˈkan/
• Rimes: -an

Adjectiu

suplicant inv. ‎(plural suplicants)

1. Que suplica.

Traduccions

suplicant [1] (que suplica)

• Anglès: imploring ^(en)
• Castellà: suplicante ^(es)
• Francès: suppliant ^(fr)
• Llatí: suplex ^(la)

Nom

suplicant m. f. ‎(plural suplicants)

1. Qui suplica.

Traduccions

suplicant [1] (qui suplica)

• Anglès: applicant ^(en)
• Castellà: suplicante ^(es)
• Francès: suppliant ^(fr)
• Llatí: suplicans ^(la)

Verb

suplicant

1. Gerundi del verb suplicar

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·cant (3)
• Heterograma de 9 lletres (acilnpstu)
• Anagrama: inculpats

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot