Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /su.pɫiˈkɛm/, occidental /su.pɫiˈkem/
  • Rimes: -ɛm

supliquem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de suplicar.
    [Nosaltres] supliquem o suplicam.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb suplicar.
    [Que nosaltres] supliquem.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb suplicar.
    Supliquem [nosaltres].