suppleō ‎(1a present?), supplēs ‎(2a present), supplēre ‎(infinitiu), supplēvī ‎(perfet), supplētum ‎(supí)

  1. completar, abastir, suplementar
    -Remigio naves supplere.—(traducció:«Completar el nombre de remers a les naus.»)
    -Te illum usum provinciae supplere voluerunt.—(traducció:«Els nostres ancestres han volgut que tu abasteixis les provincies.»)
  2. suplir
    -Exercitus damna supplere.—(traducció:«Suplir les baixes a l'exèrcit.»)
    -Locum parentis supplere.—(traducció:«Suplir el pare.»)