• Pronúncia: /ˈsʏsːtɛr/
  • Etimologia: Del nòrdic antic systir, com també el danès søster, el noruec bokmål søster i nynorsk syster, l'islandès systir i el feroès systir. Del protogermànic *swestēr, com també l'anglès sister, el neerlandès zuster, el frisó occidental suster i l'alt alemany Schwester. En última instància, del protoindoeuropeu *swésōr («germana», cf. gaèlic siúr, llatí soror, sànscrit स्वसृ svásṛ), amb influència analògica dels noms de parentiu en *-tēr.

syster c. ‎(plural indefinit systrar, plural definit systrarna)

  1. germana
  2. (cristianisme) germana
  3. (especialment en ús aŀlocutiu) infermera

Vegeu també

modifica