Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈtar.tər/, occidental /ˈtaɾ.taɾ/
  • Etimologia: Del llatí Tartarus ‎(«infern»).
  • Etimologia: Variant de tàtar.

tàrtar m. ‎(plural tàrtars)

  1. tartrà
  2. infern
  3. En la mitologia grega, regió més profunda del món.

Compostos i expressions

modifica

Adjectiu

modifica

tàrtar m. ‎(femení tàrtara, plural masculí tàrtars, plural femení tàrtares)

  1. Relatiu o pertanyent a Tartària, la seva llengua o el seu poble.

Sinònims

modifica

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

tàrtar m. ‎(plural tàrtars, femení tàrtara)

  1. Persona que habita o és originària de Àsia Central.
  2. Individu dels pobles turcomongòlics que habiten a Europa des del segle XII.
  3. (només singular) Llengua altaica parlada pels tàrtars.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tàr·tar (2)
  • Isograma de 3 lletres × 2 (6)
  • Anagrames: Tarrat, tartrà

Vegeu també

modifica