tartarinesc

Català

Oriental:	central /tər.tə.ɾiˈnɛsk/
	balear /təɾ.tə.ɾiˈnəsk/, /tər.tə.ɾiˈnɛsk/
Occidental:	/taɾ.ta.ɾiˈnesk/

Rimes: -ɛsk
Etimologia: Del francès tartarinesque, de tartarin, per Tartarí de Tarascó, personatge antiheroi creat per Alphonse Daudet.

tartarinesc m. ‎(femení tartarinesca, plural masculí tartarinescs o tartarinescos, plural femení tartarinesques)

fanfarró
«Els pagesos no mengen generalment la caça: la venen. Aquesta tendència a la clandestinitat i a fer-ho tot sota la capa els distingeix molt, és en realitat una nota oposada a la tartarinesca i exagerada mentalitat dels caçadors.» (Josep Pla, Els pagesos, 1952)

«El viatge va ser molt més entretingut, perquè em vaig trobar de companys de vagó don Pere Grau Maristany, comte de Lavern, i un personatge tartarinesc que anava amb patilles com el general Weyler.» (Josep M. de Sagarra, Memòries, 1954)