tartufisme

Català modifica

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tər.tuˈfiz.mə/, occidental /taɾ.tuˈfiz.me/
Rimes: -izme
Etimologia: Del francès tartufisme, de tartufe, popularitzat en l’obra Tartuf, o l'impostor (1664) de Molière.

tartufisme m. ‎(plural tartufismes)

Acció hipòcrita amb falsa devoció.
«Qui era aquell home? Per què em parlava d'aquella manera? L'aire familiar i senzill que donava a les seves paraules em semblà d'una falsedat i d'un tartufisme intolerable.» (Josep Pla, Bodegó amb peixos, 1950)

«La visió que ell tenia de la moral, de la religió i de la societat era la d'un celtíber delicadament anarquista, que s'havia pres al peu de la lletra els Miserables de Víctor Hugo. Odiava el tartufisme, adorava els gossos, els gats, els insectes i les metàfores de Castelar.» (Josep M. de Sagarra, Memòries, 1954)