telamó

Català

Telamons o atlants en un edifici de Varsòvia

Telamons sostenint l'escut de Catalunya.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tə.ɫəˈmo/, occidental /te.ɫaˈmo/
• Rimes: -o

Nom

telamó m. ‎(plural telamons)

1. Atlant, estàtua o figura humana que serveix de columna o pilar en arquitectura.
2. En un blasó, la figura pintada als costats de l'escut amb acció de sostenir-lo.

Sinònims

• telamon (arcaisme)

Traduccions

Figura en arquitectura

• Alemany: Atlant ^(de)
• Anglès: telamon ^(en), atlas ^(en)
• Búlgar: атлант ^(bg) ‎(atlant)
• Castellà: telamón ^(es), atlante ^(es)
• Italià: telamone ^(it)
• Japonès: アトラス ^(ja) ‎(atorasu)
• Llatí: atlas ^(la)
• Polonès: telamon ^(pl), atlant ^(pl)
• Portuguès: atlante ^(pt)
• Romanès: telamon ^(ro), atlant ^(ro)
• Suec: atlant ^(sv)

Figura en un blasó

• Castellà: telamón ^(es)
• Llatí: telamon ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: te·la·mó (3)
• Heterograma de 6 lletres (aelmot)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 652.