Potser volíeu: temptejarem

Català

modifica

temptejàrem

  1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de temptejar.
  2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb temptejar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: temp·te·jà·rem (4)