tendiguérem

Català

Verb

tendiguérem

1. (col·loquial balear) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de tendir.
2. (col·loquial valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb tendir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·di·gué·rem (4)
• Anagrama: detinguérem