• Pronúncia(i): /ˈtɛ.nɛ.braj/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *tem- («negre, fosc»).

tenebrae f. ‎(genitiu tenebrārum)

  1. tenebra, crepuscle
    tenebris obortis—«En arribant el crepuscle»
  2. foscor
    Quae jacerent in tenebris omnia, nisi litterarum lumen accederet—«I tot allò quedaria immers en la foscor de l'oblit, si la literatura no oferís la seva torxa.»
  3. mort, ultramón
    Juro, me tibi ad extremas mansuram, vita, tenebras—«Juro per la meva vida, romandre't fidel fins a la mort»
  4. mal presagi, desgràcia, tenebrós
    tenebrae republicae—«Els dies desgraciats de la república.»
  5. lloc fosc: masmorra, cova, bosc
    clausi in tenebris—«tancat a la masmorra»

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu - tenebrae
Vocatiu - tenebrae
Acusatiu - tenebrās
Genitiu - tenebrārum
Datiu - tenebrīs
Ablatiu - tenebrīs