tero

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛ.roː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *ter-3 («fregar»).

Verb

terō ‎(1a present^?), teris ‎(2a present), terere ‎(infinitiu), trīvī ‎(perfet), trītum ‎(supí)

1. triturar, jo trituro

   terere cibum in ventre —(traducció:«triturar l'aliment al ventre»)

2. batre

   in armis plebem terere.—(traducció:«Batre's en armes el poble.»)

3. trepitjar
4. passar, malgastar

   terere tempus—(traducció:«passar el temps»)

Derivats

atterō circumterō conterō dēterō exterō interō

obterō perterō praeterō prōterō subterō terebra

teres trībulum trīticum trītor trītūra trītus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1071-1074