tibetà

Contingut

Català

• Pronúncia: oriental /ti.βəˈta/, occidental /ti.βeˈta/
• Rimes: -a
• Etimologia: De Tibet i el sufix -à.

Adjectiu

ti·be·tà m. ‎(femení tibetana, plural masculí tibetans, plural femení tibetanes)

1. Relatiu al Tibet, als seus habitant o la seva llengua.

Traduccions

Relatiu al Tibet

• Alemany: tibetisch ^(de), tibetanisch ^(de)
• Anglès: Tibetan ^(en)
• Castellà: tibetano ^(es)
• Danès: tibetansk ^(da)
• Finès: tiibetiläinen ^(fi)
• Francès: tibétain ^(fr)

• Neerlandès: Tibetaans ^(nl), Tibetaanse ^(nl)
• Polonès: tybetański ^(pl)
• Portuguès: tibetano ^(pt)
• Romanès: tibetan ^(ro)
• Suec: tibetansk ^(sv)

Nom

ti·be·tà m. ‎(plural tibetans, femení tibetana)

1. Individu de raça mongòlica natural del Tibet.
2. (només singular) Llengua del Tibet, de la branca tibetobirmana, de la família sinotibetana.

Traduccions

Natural del Tibet

• Alemany: Tibeter ^(de)
• Anglès: Tibetan ^(en)
• Castellà: tibetano ^(es)
• Danès: tibetaner ^(da)
• Finès: tiibetiläinen ^(fi)
• Francès: Tibétain ^(fr)

• Neerlandès: Tibetaan ^(nl)
• Polonès: Tybetańczyk ^(pl)
• Portuguès: tibetano ^(pt)
• Romanès: tibetan ^(ro)
• Suec: tibetan ^(sv)

Llengua

• Alemany: Tibetisch ^(de)
• Anglès: Tibetan ^(en)
• Àrab: تِبِتِيَّة ^(ar)
• Basc: tibetera ^(eu)
• Castellà: tibetano ^(es)
• Danès: tibetansk ^(da)
• Eslovac: tibetčina ^(sk)
• Finès: tiibet ^(fi)
• Francès: tibétain ^(fr)

• Gallec: tibetano ^(gl)
• Italià: tibetano ^(it)
• Neerlandès: Tibetaans ^(nl)
• Portuguès: tibetano ^(pt)
• Romanès: tibetană ^(ro)
• Suec: tibetanska ^(sv)
• Tibetà: བོད་སྐད ^(bo)
• Xinès: 藏语 ^(zh)

Vegeu també

• Tibetà a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot