tillhöra

Suec

• Pronúncia: /²'tɪlːhøːra/^ⓘ
• Etimologia: Del prefix till- i höra ‎(«sentir, oir»), present també en la resta de l'àmbit escandinau (danès tilhøre, noruec tilhøre, islandès tilheyra) i lexematitzat probablement a partir de la construcció preposicional höra till («pertànyer», encara avui dia en suec modern la partícula verbal és separable).

Verb

tillhöra ‎(present tillhör, pretèrit tillhörde, supí tillhört, imperatiu tillhör)

1. pertànyer

Derivats

• tillhörande
• tillhörig

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada tillhöra al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada tillhöra al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada tillhöra al Svensk ordbok.