pertànyer


Català
Modifica

Oriental: /pərˈta.ɲə/
Occidental: nord-occidental /perˈta.ɲe/, valencià /peɾˈta.ɲeɾ/
  • Etimologia: De l'antic tànyer, derivat del llatí tangere ‎(«tocar»), amb influència de pertinere ‎(«pertànyer»), segle XIII.

VerbModifica

per·tà·nyer intr.

  1. Ésser alguna cosa propietat d'algú.
  2. Ésser part integrant d'una cosa.
  3. Correspondre al càrrec o l'obligació d'algú.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: pertanyo, pertany, pertanyem

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot