Potser volíeu: toregés

Català

modifica

toreges

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de torejar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb torejar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: to·re·ges (3)
  • Anagrama: sortege