torneges

Potser volíeu: tornegés

Català

Verb

torneges

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de tornejar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb tornejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·ne·ges (3)
• Anagrames: regetons, sortegen