torpide

Francès

• Etimologia: Del llatí torpidus.

Adjectiu

torpide inv. ‎(plural torpides)

1. endormiscat
2. tòrpid

   «Le vent du haut soufflait dans la nue, tandis que, au ras de la terre et du marécage, l'air pesait torpide, odorant et chaud.» ((Rosny aîné, J.H.. La Guerre du feu, s.d.. Plon, 1911, p. 25.))

   (afegiu la traducció en català)

Relacionats

• torpeur

Vegeu també

• Entrada «torpide» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).
• Quevauvilliers, Jacques. Dictionnaire médical, 2008 (en francès). Issy-les-Moulineaux: Elsevier Masson, 2007, p. 922. ISBN 978-2-294-01941-8.