francès
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /fɾənˈsɛs/, balear /fɾənˈsəs/, /fɾənˈsɛs/
- Occidental: /fɾanˈses/
- Rimes: -ɛs
|
(fitxer) | valencià | (fitxer) |
- Etimologia: Del llatí *francēnse, de Francus.
AdjectiuModifica
francès m. (femení francesa, plural masculí francesos, plural femení franceses)
- Relatiu o pertanyent a França, als seus habitants o a la llengua francesa.
- La cuina francesa.
VariantsModifica
- francés (valencià)
TraduccionsModifica
Relatiu a França
|
|
NomModifica
francès m. (plural francesos, femení francesa)
- (gentilici) Individu natural de França.
- (només singular) Llengua romànica parlada a França, al Quebec, a Valònia, a la Suïssa Romanya, al Congo i a la majoria d'excolònies franceses.
- Casa es diu maison en francès.
Compostos i expressionsModifica
DerivatsModifica
TraduccionsModifica
Natural de França
|
|
Llengua originària de França
|
|
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: fran·cès (2)
- Heterograma de 7 lletres (acefnrs)
Vegeu tambéModifica
- Wiktionnaire, edició en francès
- Entrades en francès al Viccionari en català
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot