tot arreu

Català

Adverbi

tot arreu

1. (precedit de a, de o per) Tot lloc, totes bandes.

   * «A tot arreu on hi ha el respecte hi ha certament la por, però no a tot arreu on hi ha la por hi ha el respecte.» (Plató, Dialègs (vol. I): Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques, Joan Creixells (trad.), 2008, Fundació Bernat Metge, p. 93, ISBN 9788472259034)

   * «El que sempre té a llegir bitllets arribats de tot arreu i n’escriu ell mateix» (Marcial, Epigrames, vol. I: Espectacles: llibres I-IV, Miquel Dolç (trad.), 1940, Fundació Bernat Metge, p. 105, ISBN 9788498590241)

   * «A fe, senyor, l’he cercat pel costat de Londres, per la banda del parc, per tot arreu, pel cantó del antic Windsor; per tot arreu, certament» (William Shakespeare, Les Alegres Comares De Windsor, Josep Carner (trad.), 1909, Library of Alexandria, ISBN 9781465567024)

Traduccions

Traduccions

• Llengua de signes catalana: PERTOT ^(csc)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot