tragacant

Català

Oriental:	central /tɾə.ɣəˈkan/
	balear /tɾə.ɣəˈkant/, /tɾə.ɣəˈkan/
Occidental:	nord-occidental /tɾa.ɣaˈkan/
	valencià /tɾa.ɣaˈkant/, /tɾa.ɣaˈkan/

Rimes: -ant
Etimologia: Masculí de tragacanta, del llatí tragacantha, del grec antic τραγάκανθα ‎(tragákantha).

tragacant m. ‎(plural tragacants)

Mata originària d’Armènia i del Kurdistan, de fulles espinoses, utilitzada per extreure’n una goma (Astragalus gummifer).
Goma procedent de la tija de l’Astragalus gummifer i altres espècies d'arbustos asiàtics, emprada com a espessidor, emulsionant i estabilitzador en la indústria alimentària i farmacèutica.